Ombres
Què fas? Què penses?
Què remous dins es teu cervell?
Són massa nits que dus sense dormir.
Així que agafa'm sa mà i facem el món tremolar.
Deixa't d'idees, pensaments
escolta es sentiments
si has d'esclatar que sigui aviat.
Dispara un crit i mata per fi aquest neguit.
Ombres sembrades, eures enfilades
no deixen que surtis de casa.
Mans dels teus insomnis
són com a dimonis
t'agafen per un peu i t'espanten.
Sent com s'oratge i la mar
te buiden d'aquest mal
i et mostraran que tot pot ser veritat.
Ja no aguantis més i explota aquest plor que retens.
Ombres sembrades, eures enfilades
no deixen que surtis de casa.
Mans dels teus insomnis
són com a dimonis
t'agafen per un peu i t'espanten.
Tantes albes que
te vestien de tenebres.
Ara és es moment
de fer front a ses onades que te fan tombar.
Ombres sembrades, eures enfilades
no deixen que surtis de casa.
Mans dels teus insomnis
són com a dimonis
t'agafen per un peu i t'espanten.
Writer/s: Gaspar Àngel Palou
