Collonar

Els Cremats

La quinta essència del nostre país
és encabida en el seu quadern gris.
Un sofregit pompós i molt precís.
I vostè és un gegant,
potser un pèl petulant,
que de tant, tant, tant, tant, tant, tant és molt frustrant.

Ei, ei! Tu raaaaai!
Quin tiu, quin tiiiiiu!
Ei, ei! Tu raaaaai!
Quin tiu, quin tiiiiiu!

Aquella cita que un dia ens escriu:
“En el moment de posar un adjectiu
darrera d’un substantiu
sempre he divagat,
m’he sentit un covard,
rares vegades ho he encertat.”

Què diu! Què diiiiiu!
Va, va! Va, prou de collonar!
Què diu! Què diiiiiu!
Va, va! Va, prou de collonar!
I em sento petit, petit, petit, petit, petit, petit, petit.
I em sento petit, petit, petit, petit, petit, petit, petit.

Li agrada collonar,
diferent de vacil·lar,
en diuen escarnir
però això és fer patir al veí.

És l’art de collonar
parit a l’Empordà,
si et deixes estimar
ho sabràs “disfrutar”.

Ei ! Ei...