El vol
Sentir el que es parla,
per no fixar-se en un mateix.
Feliç desgràcia,
si la imatge ho mereix.
Sentim dins la resposta, ens fa por la pregunta,
tenim clau de la gàbia, i no aixequem el vol.
Volem ser com el vidre, som un mirall que ens priva,
quan tot l’or sigui cendra, llavors ho serem tot,
Dius de ser com tu,
per redimir-se a un mateix.
El buit que emplena,
que et diguin el que ets.
Sentim dins la resposta, ens fa por la pregunta,
tenim clau de la gàbia, i no aixequem el vol.
Volem ser com el vidre, som un mirall que ens priva,
quan tot l’or sigui cendra, llavors ho serem tot.
Que faltin les paraules, que sentim la foscor,
i busquem en ella, l’eterna perfecció.
Que parli el defecte, i defensem-lo a mort,
i busquem en ella, l’eterna perfecció.
Que faltin les paraules, que sentim la foscor,
i busquem en ella, l’eterna perfecció.
Que parli el defecte, i defensem-lo a mort,
i busquem en ella, l’eterna perfecció.
