Victòria
Espero que m’arribi una resposta,
I que el meu cap entengui el que li costa
Creure que a prop et tindria
va ser tota una mala aposta
I del que ens plou n’he fet essència
I al teu foc més d’una reverència
Quan més calma volies
més has creat tempesta
Fem mil cançons,
que serveixin per recordar,
per continuar el nostre relat.
No et sentis sol,
l’esperança és l’últim que mor,
fem que bategui la il·lusió
I quan la por ens arribi,
i quan les hòsties ens caiguin,
fem el possible per tenir memòria.
I quan la onada se’ns mengi,
sempre hi haurà qui recolzi,
serà quan més a prop veurem victòria.
Del que somiava res era una broma,
és la innocència el que més em sobra,
però a cada dia que passa
el coratge reneix i es reforça.
Sentim de dins un crit que ofega,
vol trencar amb tot el que se li nega,
quan més calma volies
més has creat tempesta.
Fem mil cançons,
que serveixin per recordar,
Per continuar el nostre relat
No et sentis sol,
l’esperança és l’últim que mor,
Fem que bategui la il·lusió
I quan la por ens arribi,
i quan les hòsties ens caiguin
fem el possible per tenir memòria.
I quan la onada se’ns mengi,
sempre hi haurà qui recolzi,
serà quan més a prop veurem victòria.
