Llepolies
Quan vaig al quiosc veig que Ramon
compra amb un euro núvols i melons,
però jo no en tinc, perquè tu no vols
donar-me l’euro perquè en compre jo.
Així que me’n vaig, ja n’estic fart,
si no t’agrada Europa no haver entrat,
que vull llepolies, no sigues tacany,
rebusca en la butxaca i compra’n ja.
Sucre a manta pa la colla,
no tinc càries, gens de ronyam-nyam.
Pica pica que no pica,
pica pica que no pica, ehooo.
Xupa-xup que no s’estira,
xupa-xup que no s’estira, ehooo.
Piruleta que no gira,
piruleta que no gira, ehooo.
Puromoro que no lliga,
puromoro que no lliga, ehooo.
Fes el favor, trau els diners,
posa la pasta en el taulell,
vull un paquet de cromos dels bons,
l’àlbum de la lliga i alguns xiclets.
La bossa de pipes, el blandiblú
que apegue com un moc per la paret,
un ou fregit, dos frigopeus,
tres coca-coles i un ninotet.
Sucre a manta pa la colla,
no tinc càries, gens de ronyam-nyam.
Pica pica (...)
I no em digues més que ja n’hi ha prou,
les meues dentoles estan com un bou,
deixa de fumar, de beure al gallet,
no t’oblides, pare, que tu eres el vell!
Tens sucre en la sang, sal al cervell,
creïlles bullides per tota la pell,
deixa’m gaudir amb els meus amics
i el canvi me’l quede per si en volem més...
Sucre a manta pa la colla,
no tinc càries, gens de ronyam-nyam.
Pica pica (...)
