Dèiem la nit
Dèiem: la NIT !, en una nit oberta
al rost del Temps, més enllà del morir,
quan les negres frescors són un florir
d'aigües i veus, i focs, en mar coberta.
Per tu i per mi no hi havia, deserta,
ni mà, ni llar; ni celler sense vi;
tots en el Tot, sabíem el camí
just i reial de la Contrada Oferta.
Junts érem U en la immortal sendera,
l'alè indivís, el vent que venta l'era,
i un mot, el Mot, era el parlar comú.
Serfs de la llum i lliberts per l'espera,
forts en el fort i assetjats per Ningú,
ens ombrejava una sola bandera.
Writer/s: J. V. Foix, Mercè Torrents
