L'estrelleta

Ramon Sauló

Ai, ma estrella és la número cent
presidint el firmament,
mirant el cel a mà dreta,
entre balcó i finestreta.
La podràs veure a la nit.

Ai, n’hi haurà d’altres més brillants
potser millors i més grans,
però em fa goig, sé que és la meva,
i sé que quan ella es lleva
les meves pors se me’n van

Estrella, estrelleta d’un cel enfebrit,
gresol dels poetes, dels pobres i els rics,
no faltessis mai del món somiador
que ets l’únic mirall d’aquest trobador.

Ai, ma estrella em deixa parlar,
em deixa riure i plorar
i m’explica moltes coses.
Que els camins no són de roses
i que el cel molts cops no és blau.

Ai, quina sort tenir un amic
per si et cal consell de nit.
Hi haurà, però, qui no et sap veure.
Només cal voler-hi creure.
Hi ha una estrella per tothom.