Es fa gran

Ramon Sauló

Ja no juga a fireta
ni a cavall fort.
Va canviar les trenes
pel passaport

I ara la veus plorar
per l’estranger,
a l’edat d’estar a casa
ja està al carrer.

Que poca gent ha viscut
el que ella als quinze anys.
Que poca gent ha tingut
els seus desenganys.

Si mai aneu al riu
la trobareu
amb el plor d’estar sola
igual que el meu.

I pensa en mi
i em veu a mi.
I jo en el pou de l’oblit
escolto el seu crit
però no hi puc anar.

I pensa en mi
i em veu a mi.
I m’aniré allunyant
en anar-me fent gran
pensant: per què?

I parla d’una estrella
que no va agafar,
quan una cosa és bella
val molt més car.

Malgrat totes les coses
té el cor valent
que és el timó més lògic
per manar el vent.