Segona corda (de l’estenedor)
Tasca impossible, rema l'entusiasme
no hi ha paviment,
tampoc drecera, seria un viatge
ben diferent.
De tant en tant una fletxa llançar,
del mur més enllà.
És l'olfacte, un oracle, cadascú el seu mestre.
No ens deixem la brúixola,
no tant per l'agulla, sinó per les referències.
No tant per l'agulla, allà on et trobes.
Més de quinze o vint anys,
fruits pel camí vas deixant.
Clares i obertes les vores, no es vol arribar enlloc.
No serveix la figura, la correcta postura.
Sense nòmina volem sostre, menjar, comoditats.
És el context, cap pretext.
És el context, no pas pretext.
Tant per la barra de pa, tant per un vers.
Ofici, dignitat, això no va a pes.
L'únic mirall que ens val,
compromís és bellesa,
la seua expressió, grafia i so,
trobada, inspiració.
Ho completa, qui li dona vida,
l’articulació,
sentiments de qui la sent.
Tu ets trobadora, tu ets trobador.
No ens deixem la brúixola,
no tant per l'agulla, sinó per les referències.
No tant per l'agulla. Ja saps on et trobes?
Writer/s: Alfons Olmo Boronat
