D’esquenes
Platja de pedra,
onades fortes, roques, Altea,
brusca profunditat.
El temps que passa
damunt nostre,
és per això que canvia molt més el paisatge.
Si no ho mossega la pedrera,
si l’asfalt no ho trosseja.
si no ho rebenta el ciment.
Ensorra el cingle o la cimera,
s’allisa la cresta del Montseny
és geològic el temps.
Una nova muntanya emergeix.
Desperta llacs, eixuga oceans.
És la teua mirada,
vidre d’ullera, motxilla amb sorts i bacs.
Teranyina de nostàlgia,
la que fa canviar: veies, veus i veuràs.
Si no ho mossega la pedrera,
si l’asfalt no ho trosseja.
si no ho rebenta el ciment.
Ensorra el cingle o la cimera,
s’allisa la cresta del Montseny
és geològic el temps.
Una nova muntanya emergeix.
Desperta llacs, eixuga oceans.
Writer/s: Alfons Olmo Boronat
