Parlar sol
Amb llibertat
traus el millor de mi,
desplegue cada branca.
Beus tot el meu suc,
de l'esquena em surt
una ala blava.
El millor de mi. I la segona ala.
Llibertat és plenitud.
No el que em dona la gana,
sinó el que vull.
Llibertat és plenitud.
És el que vull.
Hi ha qui li té por
per si no s’alçara
i desperta la mandra.
Qui li para barrots,
li prepara la cel•la,
la vesteix de dolenta.
Per no sentir-se temptat,
per no caure al parany.
Pensa mal que encertaràs?
Pensa el lladre que l'altre ha furtat.
Pensa el lladre que ha furtat, ha furtat l’altre.
Hi ha qui l'ha desestimat fa molts anys,
diu que és el camí trillat.
Mentre només fa que llaurar, remugant, un de convencional.
I és tot el contrari, és ell mateix l’adversari.
Per no atrevir-se a no tindre, a no deure,
a ser sense condicions.
Sense trair l’interior, capejar les justes contradiccions.
Llibertat és plenitud.
No el que em dona la gana,
sinó el que vull.
Llibertat és plenitud.
És el que vull.
Bogeria és amor. Amor és bogeria.
Estimar allò que vols, això és, en diuen, bogeria.
Writer/s: Alfons Olmo Boronat
