Besada
Ala de l'àngel que s'ha trencat,
arrancada de soca-rel del seu costat.
Bessones, per sempre més, esmicolades en fragments.
Era simetria, unitat, ara és història.
Llavor esgarrada d'enlairar-se.
Eros que mai torna als braços de Psique.
Crebassa a la pell,
no hi ha marxa enrere,
enfonsat al somni
etern de Psique,
de Psique,
i partit en dos pedaços
el cor d'Eros.
Deesses i déus feu que travesse l'infern
de somnis i planys,
el bes que ens recupere.
Crebassa a la pell,
no hi ha marxa enrere
enfonsat al somni
etern de Psique,
de Psique,
i partit en dos pedaços
el cor d'Eros.
I partit en dos pedaços el cor d'Eros.
Que no hi ha res, ni os, ni carn, ni mà, ni ment.
Que no hi ha res que no puga soldar el bes.
Que no hi ha res, ni os, ni carn, ni mà, ni ment.
Que no hi ha res que no puga fondre el bes.
Writer/s: Alfons Olmo Boronat
