#APÈL vol. II - Xuleria
Més xulo c'un huit i pa' lo que faja falta.
Tirant d'skills per que sé que t'encanta.
Des dels noranta. L'acròbata frenòpata
està fora de data i així i tot no és barata.
Estudiant al Bambaataa, a Big L i a Wu Tang.
Respectant els rangs disciplinat com un samurai.
Al carrer com el raspall. Des d'allà al capdavall.
Obrint badalls. Cuidant cada detall.
Rengló a rengló. A punt de “caramelo”.
Amb floretes d'estraperlo donant-li corda al pulmó.
Temps al rumor. Sense causar furor.
A cops de sang i suor jugant-la al primer toc.
Posant-me al meu lloc. Hasta que'l cuerpo aguante.
Cridant-li al parse després de cada frase.
No vas a cambiar-me. Me'n baixe de l'arbre
ben tranquilot perquè tornaré a pujar-me'n.
Amb les ulleres “posaes”. Cebant-me al sample.
Solte tot el que pense i em quede tan ample.
Vinga “arrojar” barres. Múltiples de quatre.
Pa' que et xuples els dits i et torques les baves.
Em toques les palmes, poses orelles i et calles.
Que'l més xulo del poble està donante la classe.
Sense alardes. Liant-me un dimarts
per si de cas no arribe al pròxim dissabte.
Soltant-li la parrafada a cau d'orella al lleó.
M'alçe en el peu esquerre i tinc el dia redó.
Bonico i preciós. Sobrat de munició.
Si no tinc cap problema és perquè no tinc sol·lució.
Entre mil contradiccions per un plat de calent.
Passe d'eixes formuletes preferixc dir el que sent.
No sé si m'entents. No vaig a tir fet.
Només estic fent lo meu sense fixar-me en els demés.
Writer/s: Amarg Pinet
