#APÈL vol. III - He mirat
He mirat aquesta terra, calida i freda.
He caminat des de Tàrbena fins a Sella.
Nostra terra, on el vent parla en la sol·litud.
On la pluja cau damunt l'asfalt i no alça el gatxull.
He mirat aquesta terra, ben forta i ferma.
Que treballa de l'horta, sua i mai alena.
On els morts riuen d'estar sempre junts
i els vius entre tanta región s'han perdut.
He plorat ma terra, he cantat ma llengua
he lluitat per ella sempre sense treva.
Llengua que viu al poble i a les comarques.
Terra de tabals, dolçaines i antics records.
La gent parla i els ocells canten a les branques,
recordant batalles perdudes, perdonant amb l'esforç.
He plorat ma terra, he cantat ma llengua
he lluitat per ella sempre sense treva.
I la nostra lluita fou i és cantada en cançons.
On no oferim noves glòries però sols rebem cops.
Nostres paraules no es venen com les vostres en cantons
perquè tenim valors disparats amb melodies i acords.
Música combativa envers els porcs i el seu dol,
però mai morirem, perquè ens refem com cues d'andragons.
Creem Komfusions, juguem amb sons donant raons.
A la Marina pintem somriures i esborrem els plors.
Writer/s: Amarg Pinet
