1942
I guardo un munt de revistes velles
No em veig amb cor de respirar
Vestim-nos ben mudats i a sopar
Matí al Brasil, migdia a Europa
Tot per fer i tot destrossat
Ja saps que penso que no queda res ni a qui apel·lar
Miro els mapes del món que van canviant
La teva cara va canviant
Els teus prncipis són el que va quedant
Els teus pricnipis, el meu final
Un darrer àlfil encerclat
I finals així comencen els relats
De fotògrafs, camara en mà
Retratant un instant que ja ha passat
Per omplir revistes velles que van quedant
Sento algo en portugués
Ho entenc, s'assembla al català
Un patró que es repeteix i ara se'n va
