20 anyets
Cremàvem roda, clarejava el sol,
acomiadàvem a la lluna amb cançons de rock.
Bevíem whisky i amb certa exaltació,
parlàvem de la vida i de canviar el món.
Hui no sé on estic i quina és la direcció
que em duga a tu i tornar a fer comboi.
Qui pogués tornar a tindre vint anyets
i cremar les nostres vides al carrer.
Qui pogués per un moment parar el temps
i tornar-se a equivocar com un xiquet.
Muntàvem gresca, ens tiraven de tots els locals,
abraçàvem les faroles del barri del Cabanyal.
Hui et trobe a faltar, la vida ens ha separat
però els nostres cors continuen connectats.
Qui pogués tornar a tindre vint anyets
i cremar les nostres vides al carrer.
Qui pogués per un moment parar el temps
i tornar-se a equivocar com un xiquet.
La vida va compassada amb un rellotge que no para mai
avisam si em perd altra vegada.
Qui pogués tornar a tindre vint anyets
i cremar les nostres vides al carrer.
Qui pogués per un moment parar el temps
i tornar-se a equivocar com un xiquet.
Writer/s: Agus Gamino
