30 dies de pluja
Quan el noi del temps ho va dir per les notícies
ningú apostava res a que l’encertaria
i ara veig passar els vaixells des de l’oficina.
Sento que arriben. Tu no hi ets i una melodia
em fa pensar que res pot ser tan fràgil com un ritme sense temps.
Em passaré uns moments mirant la pluja.
Trenta dies de pluja
que a les fosques inunda
els carrers i no hi ha res més que un sentiment de pluja.
Pluja, pluja pels carrers i no hi ha res més.
Prou de ganivets i esquadrons suïcida.
Només vull explicar aquesta història als que m’estimen.
I ara no vull ser un il·lús però no vull que els seus ulls s’omplin de pluja.
Trenta dies de pluja
que a les fosques inunda
els carrers i no hi ha res més que un sentiment de pluja.
Pluja, pluja pels carrers i no hi ha res més.
Troba’m i entendràs com s’apaguen
els pensaments opacs que són de fang i obaga.
Troba’m i entendràs on s’amaguen
els sants que hem oblidat
els discos del Serrat són sota l’aigua.
Writer/s: Roger Margarit
