A cara o creu - Episodi II (pastorale)
Quina sort tenir cançons per explicar-te el rerefons
la silueta que es dibuixa al fons de forma incerta
Quan s’esquerda fins i tot l’amor que porto dins
tot es transforma i neix el niu de mons afins
Cara, de veure, però plena et pot sorprendre
tots som hostatge fruit d’una mateixa reixa
em veig a mi mirant el fons, resseguint el contorn
i em deixo caure en aquest dubte que ara em venç el pols,
em venç el pols
Sometimes i feel i’m crazy but it never lasts too long
I run to check that everything is safe under control
sometimes i feel i’m crazy but it never lasts too long
I run from heads to tails, my love, but never far from home
I el dubte persisteix i em deixo caure
En la incerta veu callada
una imatge clara ara es difumina en l’aire
i em parla des d’un lloc remot que jo no veig ni entenc encara
Cara i creu, la mateixa moneda, la constant d’un dubte compulsiu
que em paralitza i es fa eterna
Ara, de jo a jo tota promesa és falsa
Ara, de jo a jo qui és real i qui m’enganya
Qui és real i qui m’enganya
Sometimes i feel i’m crazy but it never lasts too long
I run to check that everything is safe under control
sometimes i feel i’m crazy but it never lasts too long
I run from heads to tails, my love, but never far from home
Writer/s: Joina Canet
