A dalt
Navegue sol per carreteres de cara al vent
un llençol d'aire que acarona tots els cabells
la música acompanya cada kilòmetre
i el cos es desdibuixa i afloren sentiments.
Les corbes agraïxen cada suau moviment
i jo i la maquinària de sobte despeguem
l'aire que patina enrere pell cap amunt
i les senyals indiquen que és moment de volar.
A dalt, a cent metres del cel
volguera ser una au ni no parar
a dalt a cent metres del cel
volguera ser un nuvol i baixar
a per aigua de mar.
Un canvi a l´engranatge em fa sentir més lleuger
la vista despejada i les ombres pinten verd
si trac el cap respire un aroma natural
i el soroll del motor actua com relaxant.
Agafe direccions on no hi ha res indicat
buscant corbes que facen el camí emocionant
la gran pujada preparada per començar
i agafe carrereta per poder arribar.
A dalt, a cent metres del cel
volguera ser una au ni no parar
a dalt a cent metres del cel
volguera ser un nuvol i baixar,
I deixar-me arrastrar per el vent
no tornaré a baixar.
