A l’espill veureu la imatge
A l’espill veureu la imatge
que em pot fer viure o morir.
Oh digueu-me abans que marxi
si és la vida el meu destí.
Si la dama que s’hi amaga
no volgués ferir-me el cor
la resposta que em daria
fora un signe clar d’amor.
Jo us demano Carmesina
que prengueu aquest mirall
i em digueu si hi ha una dama
que em voldria per vassall.
Si quan vostres ulls somriuen
ella riu de dintre estant
no hi haurà cap turc que gosi
plantar cara al brau Tirant.
Writer/s: Núria Albó, Antoni Ros-Marbà
