Abans que ningú altre
Qui primer em va estimar
abans que ningú altre.
La meva ànsia en trobar
el camí, em rebel·la
contra qui em fa girar el cap
per mirar colors del mar.
La saviesa de qui en sap,
parlant dels assumptes d’uns i altres
I parlar de tots dos,
de les coses que ens valen.
Que encara coincidim
caminant per la vida.
Que les paraules i ànims
ens gronxin totes les nits
No havent de recordar,
si està escrit en pedra,
l’amor que em va envoltar,
allunyant-me del negre.
Els braços de qui sempre està
amb mi, que és incondicional.
Tan sols haurà de recordar
que està viu per sobre dels actes.
I parlar de tots dos,
de les coses que ens valen.
Que encara coincidim
caminant per la vida.
Que les paraules i ànims
ens gronxin totes les nits (2)
Writer/s: Deepingtxals
