Abraça'm fort
Si en despertar sents que no formes part d’aquesta realitat,
no recordes res d’ahir i penses que estàs boja,
si ja no et reconeixes al mirall,
és que estàs borratxa de somnis,
Si es desdibuixen les cares de la gent quan parla
i t’és més fàcil imaginar-te en un altre lloc,
sempre estàs mirant cap a l’infinit,
és que estàs borratxa de somnis.
Abraça’m fort quan es faça de nit, que no puguem eixir del llit
Farem que el temps es detinga.
Anem al principi de tot, a l’univers més obscur
on sols hi ha constel·lacions.
Quan tot et sembla un assaig d’una obra que no comença
i submergida en dubtes optes per surar.
Si vius als peus d’un volcà que ha entrat en erupció,
de sobte el magma ha cobert tot el paisatge,
busca’t bé entre les cendres i renaix, deixa’t portar.
Abraça’m fort quan es faça de nit, que no puguem eixir del llit.
Farem que el temps es detinga.
Anem al principi de tot, a l’univers més obscur
on sols hi ha constel·lacions.
Crida, cerca, lluita, desitja, imagina,
vine, afanya’t, corre, despulla’t i besa’m.
Balla, tremola, canta, recorda, plora,
viatja, llig, compon i apaga el mòbil.
Abraça’m fort, abraça’m fort,
Abraça’m fort, abraça’m fort
Writer/s: Gemma Vanyó
