Adéu
Digueu-li al pare que, si vam ser dos estranys, no tingui cap remordiment. Per una altra vida, no ho deixem passar: ens queda pendent conèixer-nos. Digueu-li a la mare que el futur que des de sempre havia reservat per mi era tan i tan perfecte que no hauria estat feliç. Que ho sento. Al meu germà, digueu-li que l’autèntica aventura —ara ho veig— és créixer junts, que em perdoni per trencar-la amb un silenci tan absurd. Digueu-li que m’enduc amb mi l’esguard d’uns ulls incondicionals, els d’un germà petit que avui mereix el millor regal que vaig guardar-me entre plors i daus, que vaig guardar-me entre gols i fang. Jo mai em vaig deixar guanyar. Amics de sempre, és veritat: mai us trucava, però vaig dur-vos sempre amb mi. Pels bons anys, per quan la veu pujava octaves sense avís, brindeu-nos. Digueu-li a ella que potser érem massa joves, però que no lamento res. I que això no s’ha acabat, que ho tingui clar: si hi ha un després, l’espero. Que m’enduc amb mi la nit més llarga, on ho vam ser tot. Que encara puc sentir les meves mans esbrinant-li el cos, amb un batec que es va atabalant, el riure tonto de qui no en sap, i la tendresa del debutant. Un exèrcit d’estels és a fora esperant-me. Un exèrcit d’estels m’ha vingut a buscar.
