
Adéu petit
Ara que et fas gran, recordo el teu somriure.
Aquells ullets gegants, entre les joguines.
De nit, de tant en tant, et venia a veure. Si ploraves t’agafava i et cantava a cau d’orella
I et calmaves, balancejàvem junts el mateix somni i et tornava al llit. adéu petit.
Ara que te’n vas, recordo aquells dies quan tronava fort, igual que ara, t’espantava tant.
De sobte escalaves als meus braços i tancaves fort els ulls.
Veig la maleta aquí plantada, els teus somnis van a dins.
T’abraço i a l’orella et dic: adéu petit.