Adolescència programada
Semblaven gegants dins de castells
i nosaltres tan petits.
Es creien que pensàvem com titelles,
titelles adolescents.
Però podíem volar,
volar per sobre d’ells,
i podíem somiar
nits de revolució.
Ja ens donaven per morts,
morts d’avorriment.
Deien que érem pocs,
pocs i desavinguts.
Pensaven que teníem les mans
lligades amb la por,
però estimàvem la llibertat,
molt més que ningú.
I ho podíem canviar,
empènyer i canviar-ho tot,
i podíem somiar
nits de revolució,
Ja ens donaven per morts,
morts d’avorriment.
Deien que érem pocs,
pocs i desavinguts.
