Agost
Neix l'Agost i una vegada més s'apaga
els estels es preparen per la nit, que s'allarga.
Els nens s'amaguen a dins les cases
no fa fred, però ja senten la melangia
d'un estiu que els va fer lliures,
tanca amb clau els tresors que ara es tornen records
que enyoren i ploren com la dona
a qui han trencat el cor
L'estiu va morint com mor l'amor.
Neix l'Agost i una vegada més s'amaga
els ocells volen baixos sobre els pins de la platja.
El blau de l'aigua, la teva imatge
s'enfosqueix entre gotes que anuncien
la tempesta i la ferida.
T'ha glaçat la dolçor l'ombra d'un vell amor
que enyores i plores per la dona
que t'ha trencat el cor
L'estiu va morint com mor l'amor.
Writer/s: Irene Ferioli
