Aire salat
Puc recordar aquelles nits a la platja
i la llum d’aquell bar, que obria cada tarda
i tu,
asseguda a les voltes prenent un gelat i jo,
preguntant, on està el meu coratge
per poder-te dir: “et fa res que segui
al teu costat?”
Mirant-te de reüll...
I el teu somriure em deia:
Que és al final, quan tot somriu,
si saps trobar
l’esperança abans d’abandonar.
I és al final, quan tot somriu,
si tens algú
que t’aixeca i t’acompanya.... Pas a pas!
I em van faltar tres segons de rellotge
per poder trobar la mirada més càlida
que he vist mai
amb ulls marró xocolata i vaig agafar...
Aire salat, amb aromes de coco del teu perfum,
per dir-te d’anar a fer una
copa...
La meva sense alcohol per ser conscient
que això, no era un somni sinó un fet real
tu ets l’excepció que confirma la regla, tu ets la meva senyal...
Que és al final, quan tot somriu,
si saps trobar
l’esperança abans d’abandonar.
I és al final, quan tot somriu,
si et tinc a tu
que em fas riure quan vull plorar....
Que et faig riure quan vols plorar.
