Al cap de quinze dies
Al cap de quinze dies de la vinguda de Tirant, arribaren totes les naus de l’emperador, carregades de gent, de blat i de cavalls. Tirant desitjava anar a deslliurar l’imperi grec de les mans dels turcs que l’havien envaït, però cada dia li augmentava el dolor que tenia perquè havia de deixar la Princesa i no tenia atreviment de poder-li parlar de res que d’amor fos.
Mentre així estava lluitant entre dos grans desigs, el ser lluny i el no moure’s, va manar que li fessin dues banderes. L’una hi va fer brodar tots de cadenats d’or sobre camp verd, perquè la paraula “cadenat” comença igual que Carmesina i d’aquesta manera la bandera parlaria per ell i de com el lligaven i el tancaven les cadenes dolces de la princesa. L’altra la va manar fer tota vermella i va fer pintar un corb amb lletres llatines entorn de la bandera que deien : “Segueix-me corb que et donaré carn de la meva o d’altri”. Aquestes banderes van plaure molt a l’emperador i a totes les dames. Quan tot va estar aparellat, Tirant es va anar a acomiadar de la princesa i li va donar un mirall molt galant tot dient-li :
Writer/s: Núria Albó, Antoni Ros-Marbà
