Alacant o el pop d'aquí
Ja no sé plorar, les tristeses s’han allunyat, quan passe de dia pel carrer Gran Via i estàs
esperant
I quin sol que fa, trau-te aquell abric tan gran, mira les terrasses que els jóvens
s’abracen, tu i jo enamorats
No exageres tant, enamorats sí però sense un gall, no digues bestieses que fas aquella
cara de col·legial
I així com vam mirar la vida passar
Des d’un cantó de la ciutat d’Alacant
I així com vam cantar i així com sempre quedarà
La nostra història és una part de la ciutat
Observem pardals, fem alguna cosa insubstancial que ature les hores que sempre ens
recorden que açò acabarà
O anar a sopar i després quan vinga el comiat, tocar-te l’esquena d’alguna manera
obscena i elegant
I així com vam mirar la vida passar
Des d’un cantó de la ciutat d’Alacant
I així com vam cantar i així com sempre quedarà
La nostra història és una part de la ciutat
Digues que la vida passa volant
Digues que la vida només és estimar
I així com vam mirar la vida passar
Des d’un cantó de la ciutat d’Alacant
I així com vam cantar i així com sempre quedarà
La nostra història és una part de la ciutat
