Aldarulls i corredisses
Trombes d'aigua, però el foc que portem dintre no s'apaga,
Les porres no apaguen pas el foc, s'embala
I a cada bala de goma el poble s'amaga
Per la por a perdre un ull, per la por a no tornar a casa.
Què val més? Un container o la llibertat?
És aquesta l'olor de la felicitat?
Que si els dirigents s'esfumen dia a dia
Vull que la flama del poble sigui la meva guia
Aldarulls i corredisses;
Tens una emergència i l'únic cap obert és el teu.
Detingudes i pallisses;
Vergonya als despatxos, molta dignitat als carrers
Sonen les sirenes, el primer container crema,
és la primera càrrega de la teva vida,
escoltes les pilotes, xiulen al teu costat,
al company l'han acorralat i l'han estomacat.
Venjança en forma de flors,
els adoquins d'Urquinaona la millor munició.
Molt valents, enfarinats, corrent per Laietana
fugint dels catalans,
Almogàvers defensant la terra com temps ençà,
les àvies que ens defensen darrere les pantalles.
Mirar-los cara a cara, ulleres i escafandre
apropa’t un pam més i començarà la càrrega
Som els de baix i anem a pels de dalt.
Aparta del davant, venim amb cop de falç!
Lleida, Tarragona, Reus, Girona i Barcelona,
per les detingudes, per els sanitaris,
per els advocats, per les militants.
Amor per les persones mort a l'opressor.
Aldarulls i corredisses;
Tens una emergència i l'únic cap obert és el teu
Detingudes i pallisses;
Vergonya als despatxos, molta dignitat als carrers.
Fa temps que t'ho vull dir, però m'ho he estat guardant
per la por a represàlies m'he estat autocensurant,
que se'n vagin a la merda els caps d'estat,
establim un nou mandat, sigues la reina del meu cap.
Gaudim-nos mentre duri la guerra
i si s'acaba aviat encenem noves fogueres
lluny d'aquí, de Bellvís a Tamarit, perennes o d'una nit,
Voldria ser l'esbarzer que hi ha al teu carrer,
Enredar-me entre els teus cabells
el teu somriure, eternament meu,
és egoista però un tresor així no es comparteix.
Tu i jo sota els llençols la lluna sobre Barcelona
que ens protegeix dels monstres i la vergonya
que ens fa parlar amb el cor a la mà
que ens fa pensar més enllà de demà.
