Ales al vent
Mare, germana i filla, de qui?
Àvia, companya, de lluita i camí.
Ets. Som. Serem i riurem,
com ales lliures al vent. x2
Soc propietària de tot el que em passa,
de tots els meus somnis i de les meves passes,
de tot el que penso, de tot el que sento,
de la meva ment i dels meus arguments.
Diuen que les dones no fem llinatge.
I doncs, que som? Hotels dins les nostres panxes?
Diuen que ens diuen el que haurem de fer:
fem nostra la nit, conquerim el carrer.
Puc. Vull. Soc i Veig.
Dic i faig. Escolto i ric
Ballo i canto;
em visc i em ploro,
per mi.
Mare, germana i filla, de qui?
Àvia, companya, de lluita i camí.
Ets. Som. Serem i riurem,
com ales lliures al vent. x2
“Sorgida de la flama sols tindrem ja la vida”.
Si dius que em respectes escup la tirania.
Som propietàries de la nostra pell,
i el condicional convertim-lo en present.
No t’avergonyeixis de ser com ets,
que el vidre s’esquerda però llavors talla més,
que ens hem de voler lliures, ales al vent,
i si et diuen: tu no cridis, alça més fort la veu.
Puc. Vull. Sóc i Veig.
Dic i faig. Escolto i ric
Ballo i canto;
em visc i em ploro,
Per mi
Mare, germana i filla, de qui?
Àvia, companya, de lluita i camí.
Ets. Som. Serem i riurem,
com ales lliures al vent. x2
Writer/s: Gemma Humet