Altre dia per Carlet
I és que jo soles vull ser feliç i fer feliç als meus i acabe rebentant-ho tot com Déu.
I acabe comportant-me com quan uno beu,
esclau de que no magra que tot tinga preu.
He aprés en el passar dels anys que lo bo és breu,
que lo que vull no és meu,
que la família no se tria i no se paga.
Fart de fer palla. Fart d sentir al meu cor com calla. Sempre serà una meitat contra l'atra meitat d'Espanya. Sempre és lo que dic o lo que calle.
Estranye lo que perd quan falle. Mire les estrelles però veig el reflex
de la llum de les empreses.
Mos estem matant a base de preses.
No cap tant de plàstic en les atmosferes.
I me cague en portar bones teles.
Fingim quan diguem que anem a canviar les coses.
Després tot són plors,
he aprés que lo més valuós no se toca.
Fem foc a fugim les princeses no besen la granota.
Te farà madurar palpar la derrota.
Jo me sature de rap la boca.
Maleït desig de l'humà d'edificar la costa.
Maleït benestar de postal, maleïda escola.
Maleïts rangs, votants no coneixen think tanks, audiències còmodes mai voran tancs.
Recite els meus versos mentre mals traps estan agradant a tants, vacil·len però no estan entre tants grams.
I transeünts, caminen ràpid, però no saben on van. No saps lo que tens hasta que ho perds, però Llen sabem que tenim brossa en el desván'.
Que els de sempre, sempre estan,
i que estan bé.
I ací estem altre dia per Carlet,
i no dic mil noms perquè els que són ho saben i els que ho saben valen més que tot lo que me perteneix.
I jo estic lluny però estime estos carrers.
I ací estem, altre dia per Carlet.
Altre dia fent que rabien.
Altre dia irradiant amor en l'aire.
Altre rap contra als murs.
Dis-los-ho Sellen tu:
I ací estem altre dia per Carlet.
entre tarongers,
vegent ploure i com sempre,
buscant segons pa escriure.
Sé mes mirant-te als ulls que escoltant murmulls pel poble.
Alguns no saben on caure i jo tirant cable,
en mon pare, agraït.
Com el ocell que escapa i viu...
com una mare quan somriu.
Des de menuts en babia,
vegem passar la mosca
i busca el fem,
I mos calfem,
i mos piquem per voler més,
no aprenguem,
volem ser mestres faltant a classe.
I un altre dia està per caure, moguts per l'aire,
No per molar ni per pasta,
sou mostra, no som la resta, i com diu Daniel apesta... la vostra amabilitat feta aposta.
Tu una ment que li costa i no aposta,
la meua és fosca i fina...
I digueu guarres a la mínima,
quan som els més guarros,
sou animals de pega,
tu dones pena,
entrena ixa ment.
Sobra melena i falta pensar més,
no vals res, deixa als demés si són dèbils.
Jo em debilite quan escric, com la pluja en passar Abril,
rimes tretes des de dins, tu buscant-li el fil,
jo busque el filling que tenim quan somriu.
Uns queixant-se del veí, altres dormen en rius,
Diuen que viu qui vol viure,
me costa entendret,
te falta pedret,
Jo estic trobant-me...
Pujant al cel en este ritme.
Writer/s: Suret/ Jonh, Zodiako Rdk
