Amic poeta
Vas ser tu qui em va salvar
vas ser tu qui em va ensenyar
quan caminant pels carrers
érem tan diferents als demés.
Amic poeta.
Només tú em vas consolar
ningú més em va estimar
quan m'amagava de la gent
ella buscava un llit calent,
i no era el meu.
Massa dificil d'explicar
tintes de seda, paper mullat
canta per mi, vell amic
les amargues melodies de la nit.
Hores begudes de qualsevol got
esperes la flor que vas sembrar un dia
em pregunto que en quedara
tot plegat un ver, una espina
i un retrat.
Els temps que corren son dolents, ja ho saps
i el vent només ens porta el record
el combat sempre és mes dur
quan la lluita és amb tu mateix.
Pero encara el puc trobar mandrós
filosofant contradiccions
malgastant generositat
mentre tanquen el nostre bar.
Writer/s: Joan Pàmies/ Domenec Pàmies, Joan Pàmies/ Núria Martí
