La Terra Sona

Ansietat


Print songSend correction to the songSend new songfacebooktwitterwhatsapp

Com l’ansietat provocada per un pensament repetit
La por torna, torna amb força el nostre pitjor enemic
La por a no encaixar
La por a perdre-ho tot i haver de començar de nou
Amb el que m’havia costat conseguir-ho

Vas a conformar-te? Vas a intentar multiplicar-ho?
I vas a conseguir-ho amb esforç o passant per damunt dels altres ¿eh?
Vas a mirar-te a l’espill ¿i què veus?
Vas al parc on solies anar ¿qui et coneix?
D’allò que anaves a fer ¿què has fet?

¿Què fem? Se’ns passa el temps, mai cap enrere sempre avançem
Corre, se’ns passa el tren, no portem billet, ens colem
Deixa’m, jo sé com fer, sé com parlar, qué dir també
No fiques paraules a la meua boca ni les mans al meu plat o et mossegaré

No teníem pasta, teníem il·lusió, càmeres, micros, poc presupot
Una aposta, tot al roig, tinc algo clar, es el hip-hop
Tinc una raò, sóc jo, cada día sue més del món
No vull escoltar-vos, prenc el blunt, cride fort

Tots pensant en crema se van a cremar
Qualsevol día, te voldràn matar
Per parlar clar, no voler acatar
Per si tal tinc la katana preparà

Tàctiques d’atac, que em vas a contar
Això heu he viscut, ja heu he passat
Vaig voler acabar però estic en peu
Amb més força, coses per contar

Lluitant l’ansietat, jo no vull ser pobre
Ni tindre prou, vull que ens sobre
Robar al rei, donar-ho al poble
No tindre jefe, ningú que em mane

Hi ha qui heu conseguix, amb violència i odi
Però jo heu vull fer, amb amor i ingeni
Amb un full i un boli, amb la gent que vull
Per passió i un somni, falta de son

I torna l’ansietat, l’insomni, el desordre i la desgana
La sombra, del poder i la mort
Però haurem, de deslligar-nos les mans
Haurem de tancar el puny i alçar-lo vent alt
Haurem de fer alguna cosa ¿no?

Jo tinc fe en que si, hem de millorar
Es pot fer somiant, donant-se la mà
No fent-se la mà, com es fa tant hui
I em dona ansietat, traume-la del pit

Tots pensant en sí, així el món no creix
Se’n va a la merda i nosaltres amb ell
Se’n va quan jutges una pell
I quan senyales a algú sense saber d’ell

Mire les noticies i vull plorar
Ficar una bomba i amb ella explotar
Ja no diferencia estar lliure o tancat
La ciutat es carcel de ferro i asfalt

Un manicomi massificat
On l’èsser no te espai per ser en pau
On lo normal es ser desgraciat
On el cel es gris, ja no se veu blau

¿Fe? JAJAJAJA
¿En què vas a tindre fe?
¿En altra corrupció?¿En altre bombardeig?

¿Et rius? Sí, tinc fe.
Tinc fe en qui em dona la mà.
Tinc fe en el metge i el científic
El albanyil i el artista, en les persones.
Tinc fe en ells i elles, i en mi.

Jo no soc ningú però crida amb mi
Crida fort fins partir-te el pit
Esta merda es Gears i Exòtic
Però heu pots fer teu, teu regale amic

Di que sí, que sí que vols,
que vols un món, un món en pau
Di que no, no has d’acceptar
No has d’acceptar, ser un esclau

Si tens més valor que el preu que et donen
Vesten ràpid, busca noves coses
Que quan hores passen, ja no tornen mai
Jo ja he passat per tots els forats

Pensí que moria, de l’ansietat
Una cosa dins, m’estava matant
Ara cride fort, per a lliberar
Si vols lliberar-te, també pots cridar.

Però nosaltres, no diguem més
Ara, hauràs de pensar i cridar amb les teues pròpies paraules amic i amiga
Nosaltres, ja no diguem res
 


Writer/s: Exotic, Gears