Aquesta lluna
Aquesta lluna tan blanca
coronada d’un vel suau,
porta secrets en sa falda
-davantal tibat i blau-
Me la miro amb ulls d’ombra
que la nit em va guixant.
Si li parlo no m’escolta,
el meu terrat no és prou alt.
Em segueix amb sa lluor
i una nit trista i deserta,
fent-me mofes de fredor
perquè estic sola i ho està ella
si en canta una cançó
que s’escolta a cau d’orella
jo no en sento gens el so,
l’han recollida les estrelles.
Aquesta lluna tant blanca
ja no em parla del que veu
li han sortit taques al rostre
i encara l’envejo, vegeu !
Writer/s: Teresa Rebull
