Ara agraïm
Ara agraïm el son deliciós
que ve com un oreig, el més amable,
el del plaer vessat i perdurable,
el que només pot ser si el dormen dos.
El que no tanca els ulls, que veien sols
la vena de l’amor que els dominava;
el que els cossos ajau sobre els llençols,
perdent-se, sense pes i sense saba.
El son que no és dormir, que ens paradisa,
fora dels mals, la culpa, la virtut,
ebris del vi de vida que hem begut,
germans de la tenebra i de la brisa.
El son que ens fa volar dins de l’oblit,
lligats com les estrelles a la nit.
Writer/s: Pere Rovira, Emília Rovira Alegre
