Arle
Ahir, somiant,
es va asseure aquí, com t’ho dic,
el pintor, que em deia que a prop,
vora el riu, hi busca la llum.
I la troba, i la pinta i diu:
Què bonic!
Aquí, Constantí
les termes va fer. Sant Tròfim.
La Roquette. Frederic Mistral,
al carrer, es pren un cafè.
I se’l beu, i escriu, mentre diu:
Què bonic!
Que sí, que ja
m’aixequi del llit. Que anem,
que marxem a Santes Maries,
on el riu i la mar es confonen.
I se’n va, i la troba i diu:
Què bonic!
Aliscamps, al defora,
per pintar més tranquil, que els colors
són així i així els reflecteix.
I s’hi posa i els dies són hores.
I s’adorm, i somia i diu:
Què bonic!
Writer/s: Txell Pérez/ Jordi Suñé, Jordi Suñé
