Atisbes
Lo poc que m'apassiona m'esmere en fer-ho.
Cuide a qui crec que estaria demà si hui me quedara a zero.
Vull molt però, molt a sovint peque de falta d'apego.
I m'apegue a mi, i a les parets de les idees de la lluita de Lutero.
Si la vida dos dies no me lies no me digues com fer-ho.
No me digues compren-ho.
No me compren el rap,
Està sellat en ferro.
Me concrete en pensaments, entre ciment me sent nyigat a cedir al curro.
A cenyir-me el cinturó.
Acabarem desforestant núvols.
Guise música pa mirar al cel o als pisos.
Seguisc insistint i sacie l'instint en pèls llisos.
No és lo mateix ser blanc que negre,
mentre ensenyen la cara dels benestars postissos.
Tu calla i paga a preus fixos.
Qui sap qui sóc sap com estic guisant-me els pastissos.
Entre part i part sempre un tant per cent estafa.
La mà invisible fa tremolar als meus com mals de Parkinson.
Donaria la meua ànima al dimoni per tocar blues com Patton.
La soledat en un taco, el futur del món en un canó i el meu en una esperma vago.
Te mates per èxit però vas marcat, amargat pel mal somiar d'Amèrica.
La ciutat cada vega més separa adoptant forma fabèl·lica.
I Europa no és europea sinó fenícia.
Plantejat els mitjans i no els fins si no eres feliç ja.
Alícia en el país dels maçons.
Raperos malos fan mal so. Estem veient com el roig se calla quan el fatxa vol.
L'ascens del Cara el Sol i
el desgel dels pols. La pujada de la ciència i el descens dels cors.
I ací me tens, dual, com els dies de ressaca i les pujades d'alcohol.
Com magra voler però com me dol.
Com excita el puto poder a qui el vol.
A mi sense llibertat no vingues a donar-me pa. Aparta que me tapes el Sol.
Alerta que me negues el cel.
A mi si vols me deixes però que ningú te compre, a mi que ningú me nombre, que estic tranquil en casa i soles vull que pau, mesclant els líquids en gel,
perquè ací tots matem dimonis però ningú és àngel.
Ni podis ni revistes.
No mentisques, si vols a algú no li mentisques.
Redimir que redimisquen els bisbes,
que jo d'amor soles note atisbes.
Dis-me que estic dispers,
que no estic veient les pistes.
Si ara soles m'escric temes en nits tristes.
Venen dies estrictes.
Si este rap se regala me pareix just que no puga entrar en llistes.
I bones o males però venen brises.
Si mous no te cala, si te pares res para
i trac el rap en ratxes grises.
Els putos monos reduïts a xifres.
Writer/s: Suret
