Atrapat
Aquest borral d’univers
on l’astre sol il·lumina,
entre el més incomprès
i el que tot hi domina.
Aquesta bola que flota
no hi ha ni Déu que la pari.
A sobre de ser rodona
ens marca el temps.
Descaradament em té atrapat.
Potser ningú no hi ha atinat
que això pot ser una bomba ;
que duu el rellotge amagat.
Sóc jove per anar a la tomba.
Aquesta bola que flota
no hi ha ni Déu que la pari.
A sobre de ser rodona
ens marca el temps.
Descaradament em té atrapat.
(Ja n’hi ha prou ;
que no puc més.
Vull que atureu ara això
que baixo ara mateix).
Writer/s: Jordi Ferran, Carles Santiesteban
