Aurora
Quan dorms somies amb llegendes
Però jo soc com soc
I vull somiar el que no vull per la resta
Per tenyir la meva festa dement
Sense por de fer un pas en fals
I perdre’m caminant descalç.
Quan dorms anheles les tempestes
Però jo soc com soc
I vull llevar-me mentre em desvesteixes
I fer l’amor amb les estrelles del cel
Els meus gemecs desvariejant
S’emporten els malsons cantant.
Aurora, preciosa, ja no em sents quan dorms, ja no em sents quan dorms.
Si ets sents tant sola, ja no em sents quan dorms, ja no em sents quan dorms.
Writer/s: Joan Calvet Forment
