Aylan
Sol damunt la sorra, sol davant del mon.
Ell es deia Aylan, només era un infant.
Tenia una família, tenia una llar.
Buscaven esperança, un port on arribar.
És la trista història dels que
han d’abandonar tot el que s’estimen,
i buscar camins damunt el mar.
Camins damunt el mar.
Fugien de la guerra, de la por i la fam.
La terra no te vida, quan es rega amb sang.
No vull que el silenci, esborri el seu record,
ni que les onades ens portin tanta mort.
És la trista història dels que
han d’abandonar, tot el que s’estimen
i buscar camins damunt el mar.
Buscant, camins damunt el mar.
Buscant, camins damunt el mar.
Buscant, camins damunt el mar.
Buscant, camins damunt el mar.
Buscant un pont on arribar.
Writer/s: Francesc Brull
