Barret de palla
El camí para de cop,
arribes i ens bloqueges.
Desvies el nostre rumb,
les places són ara desertes.
Ens robes les abraçades
i aquelles tardes d’estiu,
els petons de bona nit
quan somreies i m’acaronaves.
I em paro a recordar quan l’àvia ens preparava
el préssec en almívar que anava a collir al camp.
Amb aquell barret de palla de l’Aplec que jo em posava
quan entrava i saludava des de la porta a tothom.
Pa para pa pà. Pa para pa papà...
Amb l’olor del capvespre
quan l’avi em mirava cofoi,
m’explicava que ell, de petit,
ja li agafava al seu pare algun préssec.
I jo em tiro als seus braços
i ell m’omple de petons,
m’acarona amb aquelles mans rugoses
plenes d’experiència, de vida i amor.
I em paro a recordar quan l’àvia ens preparava
el préssec en almívar que anava a collir al camp.
Amb aquell barret de palla de l’Aplec que jo em posava
quan entrava i saludava des de la porta a tothom.
Pa para pa pà. Pa para pa papà...
Avi, quan tindré el meu barret de palla?
Recordo la teva mirada i sé que molt aviat
tornarem a estar junts. Lluitem per tu, per mi,
per ell, per tots i junts.
Writer/s: Carlos Miñarro
