Bata garà komtú
Fa tres nits
que no deixo de pensar en aquell vi,
en aquell disc
que sonava a mitjanit.
Fa tres matins
que no deixo de sentir-ho com un somni en despertar
acompanyat d'un mal de cap
que m'agrada i tot.
I allà ens veus
fent un cafè
amb mirades
i jo què sé:
vivint la vida.
Per què?
Com és que has viscut veient tant món?
Sé que no sóc la més adient
per parlar
per somniar.
És surrealista,
els dos menjant meló a la teva cuina.
Si algú ens veiés per un forat:
els humans estem tronats;
uns componem temes
i d'altres escriuen llibres dins de lletres,
pregàries en miniatura.
Writer/s: Belén Bandera
