Batega
Sospir que nombra en pau
el moll valent i adormilat
que és hora de volar.
Un conte llarg i aventurer
i una caçó de cantautor
mentre els teus ulls tremolen cansats,
i van caient, i van caient...
Mentre la meva veu emocionada va
dient sempre t’estimaré...
Mentre la meva pell va sentit
calfreds d’amor, sento de prop
com el teu cor cau ensopit
I va caient, i va caient...
Batega, batega, batega
el teu cor, contra el meu pit
i batega tan fort,
amb tanta força que pot
fer-me sentir de prop
una estona d’amor...
Caliu que fa brotar
l’ànima d’una pare ple d’urc
gloriós moment per recordar
que ets part de mi, menut
I et beso els dits, i són tan petits
que em fan pensar
com pot sortir algú tan pur
I tan a mi...
I amb calma et porto al cau,
i et torno a dir que ets part de mi
amb un petó i un tall petit
d’una canó que et fa senti millor.
I em sento tan feliç,
i alhora tan petit
i amb tanta por...
Batega, batega, batega
el teu cor, contra el meu pit
i batega tan fort,
amb tanta força que pot
fer-me sentir de prop
una estona d’amor...
