Binimilà
Amb ses motxilles arreuades
Per anar a acampar
Des capvespre a sa matinada
A Binimilà
He posat es peu dins una bossa
Just arribar
I he vist mil borps artificials
Sospirant,
He deixat s’estesa
I a la mar he vist un món plastificat
I en es fosquet
Ballam bebem i treim
Ses guitarres i oblidam per un moment
Que en dos-cents mil anys
Ja no hi serem
Però es fems seguirà de rave eternament
De festa per Binimilà
M’aixec de s’arena que ja és humida
I mirant la mar
He vist una piscina de bolles
Mos hem dormit tots junts entre sa merda
I amb una bossa de drakis
Una cabra m’ha desvetllat
Sospirant,
m’assec a una duna
i en tost d’arena hi ha un munt de fems desmesurat
I a es fosquet...
Que en dos-cents...
I en es fosquet....
Que en dos-cents...
Som conscients,
Per un instant només,
Després seguim com si res,
De festa a Binimilà
Som conscients,...
