Blau
Aquest matí he sentit olor de terra
i m’he aixecat corrents del llit.
Es veia un cel tan blau a la finestra.
No ho puc fer: algú m’espera.
Tancant els ulls algú m’espera.
I del matí de cop renéixer
i retrobar el que duia amb mi.
Passegen pel meu pis senyors de negre.
No tinc temps: algú m’espera.
Tancant els ulls.
Haurem d’entrar-hi abans per poder-ne sortir.
Enlloc no es parla més de la tempesta.
No ho entenc i estones miro enrere.
Tancant els ulls, ballant contorns i llums,
inventant aquell dibuix que tant enyoro.
Writer/s: Roger Margarit
