Boira
Entre es dits s’escapa un sol crit,
Silenciat per una mitja veritat.
I cada pic te romp més per dedins,
I cada pic te fa més petit.
Impacient, t’allunyes un pas més.
Decidit a entendre es seu crit.
I ell no sap que tu no ets aquí,
I ell no sap que fa temps que has partit.
I aquell crit ha perdut es sentit,
Apagat per un silenci derrotat.
I ell no sap que tu no ets aquí,
I ell no sap que fa temps que has partit.
D’entre es dits s’escapa un sol crit,
Silenciat per una mitja veritat.
