Bojos que cremen
Qui vol el somni,
qui, l’il·lusori.
Anem per la vida
fent cercles: un, dos, tres.
Karma o nirvana?
fins quan el Samsara
que roda i eclipsa.
Qui vol viure abans de morir?
M’acosto al meu passat,
li faig un petó al coll
disposada a signar
el divorci amb el món.
La nit és per als bojos que cremen
fins la fi encesos com estrelles,
fent un ritual
de dansa i foc
amb Jack Kerouac.
Escrit amb sang
un manifest nou
i radical.
Crit hedonista,
el crit d’un cos simple:
és avui i és ara,
a qui demanar permís?
Viurem per despullar
la Gran Interpretació,
perquè la llibertat
és l’absència de por.
On paren els bojos, Jack?,
els bojos per viure,
els bojos per salvar-se,
els bojos que cremen
com explosius coets grocs?
Com ho deies, tu, això, Jack?
Com ho deies, tu, això, Jack?
Writer/s: Gina Argemir
