Brot d'hivern
Tinc la veu trencada,
avui no em puc cantar,
tinc el cor ferit,
de tinta seca en l'oblit.
Ocellet diví,
sents la saba del camí?
Com aquest hivern desert,
et convida a crear arrels.
Encenent la llar de foc,
del meu Úter de l'Amor,
la tardor no em matarà,
i el fred m'abraçarà.
Perquè un nou brot,
d'aquesta foscor,
naixerà Gemma,
naixerà Gemma.
