Bufanda Style
Si ya saben como me pongo…para que me invitan? Si ya saben como se ponen los BlackFang, para qué nos invitan? Acabant la setmana sense ganes de res, sense un duro, sense forces i a final de mes. Divendres en caseta cent vegades ho promets, manteta, sofà, soparet del japonès. Tot controlat, sembla que alguna cosa hem après. Calma relativa, afirmativament, yes merda! m’arribe un SMS. Resistència infinita perquè ja saps el que és. Una birra només, una birra només, mai és una sempre són més de tres, ves no vages, no vages ves. Penses les coses però t’ixen a l’inrevés. Només una birra no farà mal a ningú, si et quedes a casa ja coneixes el menú; busca excuses barates per eixir de parranda: una setmana més acabaràs bufanda! No és una moda ni una dansa ni un ball. No és xuleria ni és anar de guai: un vinet, un wisky, un gin-tònic de Bombay, amunt les birres és bufanda style. Sóc un bufanda, jo sóc un bufanda.
Inseparable de la birra com el Titin de Milú, de mambo, eres de canya com el bambú, així eres tu i tota la banda coneguts pel barri: la família bufanda. El bufanda style està per tot arreu, pots acabar per terra començant de peu. Compartit i personal, cadascú té el seu conegut per tot el món, que no corre la veu. Cal menjar i beure, gaudir en companyia, de dilluns a divendres no importa quin dia amb alegria i musiqueta tothom ballarà. Qui estiga de mala llet: que se’n vage a fer la mà! Bufa bufa bufa, bufa bufa bufanda en pantalons, xancles, sabates, xandall. Bufa bufa bufa, bufa bufa bufanda: estil original, no li cal propaganda.
